DRET ACÚSTIC DE CATALUNYA.

   
Aquest llibre suposa una innovació respecte del tractament legal de
la contaminació acústica (si bé principalment aplicable a l’àmbit territorial de
Catalunya), ja que fins ara no s’havia donat un estudi unitari i gairebé
complert d’aquesta xacra que ens envaeix.

    Malgrat tractar-se d’un llibre
jurídic, no ho és estrictament, sinó que està amenitzat per la casuística vista
i tractada per l’autor en la seva dilatada i variada perspectiva d’experiència
professional, així com per d’altres exemples pràctics i no menys reals extrets
de la premsa que ajuden a entendre els conceptes que s’hi exposen, i amb un
estil fàcilment entenedor. Una visió, en resum, que ultrapassa el llindar del
Dret, tot convidant a la reflexió crítica.

    La primera part del llibre,
sobre “Legislació”, aprofundeix sobre la normativa que s’ha aprovat a Catalunya.
L’Estatut d’Autonomia preveu, en l’article 144.1.h, la competència de la
Generalitat per a establir la regulació de l’ambient atmosfèric i de les seves
diverses classes de contaminació, inclosa, per tant, la contaminació acústica.
El 28 de juny de 2002 s’aprovà la Llei 16 de protecció contra la contaminació
acústica. Després de la promulgació de la Llei estatal 37/2003, de 17 de
novembre, del soroll, del Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la
desplegà pel que fa a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i del Reial
Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que la desenvolupà pel que fa a zonificació
acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, trobem, de nou a
Catalunya, el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament
de l’esmentada Llei 16/2002, i se n’adapten els annexos. Finalment, cal tenir en
compte les ordenances que s’han d’aplicar a cada municipi. Aquesta part del
llibre, finalitza amb l’examen de la normativa municipal de Barcelona.

    La segona part, sobre la
“jurisdicció”, exposa la legislació civil, penal administrativa i laboral que
tracta del tema i l’aplicació que se’n fa als tribunals de justícia. A més de la
brillant exposició quant a les immissions en l’àmbit civil, destaca l’especial
rellevància de la part del llibre que fa menció a la inactivitat de
l’administració. Sovint qui pateix el soroll es troba amb un doble problema, que
és conviure amb la font de contaminació acústica i amb la manca d’actuació de
l’ajuntament que se suposa que l’ha de defensar i que pren una actitud passiva
vers l’infractor o fins i tot és qui, per qüestions econòmiques, ha donat suport
a un tipus d’oci sorollós que minva la qualitat de vida dels veïns del municipi
vulnerant el seu dret al descans, a la integritat física, a la privacitat
domiciliària i a gaudir del medi ambient. Personalment, i deixant-me endur per
la passió de criminòloga he llegit amb especial atenció la part dedicada al dret
penal.