LA MODEL 2017. La presó barcelonesa en el seu final com a centre penitenciari.

    «LA MODEL 2017», NOU LLIBRE DOCUMENTAL EN EL 6è ANIVERSARI DE LA CLAUSURA DE LA PRESÓ DE BARCELONA.

    Signat per l’artista i periodista Duaita Prats, conté fotografies irrepetibles i documents significatius sobre la història del centre.

    Publicat el 8 de juliol de 2023 quan es complien 6 anys de la clausura de la presó Model de Barcelona, i signat per l’artista i periodista Duaita Prats, «La Model 2017» és un llibre únic, per la singularitat de les imatges que conté i pel seu plantejament documentalista i humanístic. Aquest ampli recull fotogràfic i vivencial del darrer any en què la presó de Barcelona va funcionar com a centre penitenciari, reuneix 205 fotografies -algunes inèdites i moltes irrepetibles-, documents significatius en la història del penal barcelonès mai publicats, i dades a les quals ha tingut accés, conformant en el seu conjunt un testimoni únic de la més icònica de les presons de la història de Catalunya.

    “La Model 2017” està realitzat sobre la base del material expositiu del treball «Desconstruint La Model», que es va veure al Museu d’Història de Catalunya l’any 2018. Les imatges que conté corresponen als tres moments en els quals la fotògrafa va ser autoritzada a entrar al Centre Penitenciari d’Homes del carrer Entença: el 17 de febrer, encara en funcionament com a presó, el 12 de juny i el 10 de juliol. Els textos que les acompanyen descriuen el que hi trobà, i quina reacció li va provocar. En conjunt és una aproximació als interiors de la presó Model, a la seva arquitectura i als usos dels espais. També a la vida de les persones que els han habitat o que hi han treballat durant més de cent anys, i a les dades més importants de la seva cronologia.

    En paraules de Prats: «Segurament totes les presons produeixen sensacions profundes, però m’atreveixo a afirmar que en llocs com aquest són més intenses, i que els que hi fan estada per força o per feina ho saben molt bé. La Model, amb el seu anacronisme i decrepitud, tenia una ànima, una mena de vida pròpia, potser la impregnació de totes les vides que hi van habitar i dels fets que hi van succeir». És el que li arribava quan hi era, afegeix, i el que que amb tot respecte intenta reflectir-hi.


Relacionados

¿Quieres conocer las últimas novedades?